ULLASTRELL

Les primeres troballes
Les primeres dades de poblament a la zona d'Ullastrell es centren en la troballa d'un anell visigòtic. Aquest anell data dels voltants del segle IV i va ser trobat en una vinya pròxima a la població. En el mateix indret, s'hi van trobar restes de ceràmica, bàsicament teules, però no s'hi ha pogut localitzar restes d'edificacions o peces significatives.

Els orígens d'Ullastrell
La proximitat al castell de Voltrera i a nuclis importants de població com Sant Pere de Terrassa, la pròpia Terrassa o Martorell fa suposar una continuïtat en el poblament de la zona que posteriorment s'estructuraria a l'entorn de la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell.
Durant bona part de l'època medieval la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell i el seu terme van pertànyer al monestir de Sant Llorenç del Munt. En aquests temps, les masies que han perdurat fins als temps actuals, ja estan documentades. Així, en el fogatge de Pere III, el Cerimoniós, al 1359 la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell tenia 19 focs d'església.

Les masies i la parròquia
La població d'Ullastrell s'estructurava en masos dispersos que centraven la seva activitat social en l'església parroquial. Un capbreu del Marquès de Castellbell, senyor del terme, de finals del segle XVI descriu els seus béns a la parròquia. En aquest document hi figuren els masos que han arribat fins als nostres dies però també d'altres ja desapareguts i de pobles veïns, i que en conjunt formaven la parròquia de Santa Maria. Alguns d'aquests masos són: el mas de la Torra d'Anton Morral, el mas Cantallops de Costa d'Abrera, el mas Vilardell de Guillem Benet, el mas Castellar de Joan Masso, el mas Guitart de Joan Ametller, el mas Busqueta d'Anton Curpell o el mas Roig de Joana Cordellas.
Quant als masos van anar formant l'entramat que posteriorment esdevindria el poble destaca la desaparició del Can Riquer amb els masos Riquer i Destre. Per contra, els antics masos que han arribat fins a l'actualitat són: Ca n'Amat, Can Rodó, Can Torrella, actualment Can Font, Can Palet i el mas Miquel , posteriorment Can Gras.
Aquest darrer, Can Gras va ser el centre a partir del qual es va anar constituint un dels principals barris del poble, situat al sud del casc urbà. L'antic mas Miquel també fou, segurament, l'únic que va tenir ermita, la qual a mitjans del segle XIX fou acabada d'enderrocar, per poder crear la plaça de Sant Miquel.

La formació del poble a principis del segle XIX
Ullastrell ha estat al llarg de la seva història, un poble agrícola. Aquesta base de la seva economia ha perdurat fins el darrer quart del segle XX. L'agricultura local es centrava en el cultiu de la vinya. Així, aquest cultiu, durant tot el segle XIX va portar als pagesos del poble a arrabassar vinyes en terres dels pobles veïns d'Abrera, Castellbisbal, Viladecavalls, Rubí i Terrassa.
La formació urbana del poble s'anà desenvolupant a principis del segle XIX. En el cens de 1818 hi figuraven 212 habitants. Una part reduïda d'aquesta població ja tenien les seves cases en les zones que posteriorment formarien els tres barris en que tradicionalment es dividia el poble. Al voltant de l'Església i seguint el límit entre dues propietats es va formar el barri del Sardà. A l'altra extrem de la carena que descriu el poble actual, s'hi anaven edificant les cases del barri de Can Gras, abans esmentat. Entremig, i seguint la serra, anomenada de Cantallops, s'hi va anar formant el barri de la Serra.
Bona part d'aquesta estructura urbana, cap a mitjans del segle XIX ja devia estar formada, ja que en el cens de 1860 la població arribava a les 606 persones. Aquesta xifra va variar poc fins a finals del segle XX en que es va arribar al 1000 habitants.

Alguns serveis bàsics
De mitjans del segle XIX, poc després de l'aprovació de la llei Moyano, el ple municipal va aprovar la creació de l'escola pública. Als anys cinquanta del segle XIX es va posar en funcionament la primera escola de nois i de noies en un edifici privat que va perdurar fins a l'actualitat. Aquest edifici va deixar de fer la seva funció educativa al 1929 quan van construir les escoles municipals. En l'actualitat, aquesta escola ha estat ampliada amb unes aules annexes inaugurades pel president de la Generalitat de Catalunya al 1988.
Un altre servei fonamental per al progrés de la societat va estar l'arribada de l'electricitat. Per raons econòmiques, cap companyia es volia fer càrrec de la portada de l'energia elèctrica al poble. D'aquesta forma, un grup de persones del municipi, al 1915 van constituir la Asociación la Electrica de Ullastrell que a la Festa Major de 1918 va inaugurar la xarxa elèctrica i d'enllumenat públic d'Ullastrell. Aquesta entitat va sobreviure fins a finalitzar la Guerra Civil en que es va dissoldre.

El segle XX i el final de l'agricultura
A mitjans del segle XIX, alguns propietaris del poble exportaven vi i un altre tenia una fàbrica d'aiguardent. Tot i la crisi de finals del segle XIX produïda per la fil·loxera, l'agricultura i especialment el conreu de la vinya va continuar sent la base econòmica d'Ullastrell.
A principis del segle XX, va aparèixer el cultiu d'arbres fruiters i es mantenia la dedicació d'una part de les terres als cereals i a l'olivera. Malgrat els recels dels propietaris de les terres de cultius a permetre de plantar-hi d'arbres fruiters, aquests van anar proliferant. Però destaca l'expansió del cultiu de la vinya que va arribar a fer d'Ullastrell un dels principals productors de vins de Catalunya a principis dels anys trenta del segle passat. Després de la Guerra Civil, els productors de vi van constituir la Bodega cooperativa que va centralitzar bona part de la producció i dels serveis agraris.
L'expansió econòmica dels anys seixanta va fer que de mica en mica els pagesos locals abandonessin les vinyes per anar a treballar al sector industrial i de serveis de poblacions veïnes. Al canvi de segle, la població agrícola d'Ullastrell centra la seva activitat en els cultius de fruita i en productes de regadiu.
La desaparició de l'agricultura va coincidir amb l'aparició de les urbanitzacions. A finals dels anys seixanta van aparèixer les urbanitzacions de Ca n'Amat i de Cal Jep. La primera està situada en un extrem del terme tocant a la carretera de Martorell. Després de no pocs problemes va conseguir la seva normalització. I a principis del segle XXI obre una segona fase d'expansió. La de Cal Jep, a la part l'extrem del barri del Sardà, a cap al 1979 es va integrar al municipi.

Les activitats socials
Ullastrell des del darrer terç segle XIX compta amb locals d'esbarjo o de ball com aleshores els anomenaven. A final del segle XIX, comptava amb dues entitats culturals i socials. L'una, la Cooperativa Ullastrense, tenia la seva seu al Serralet, que va estar actiu fins a principis de la segona República i l'edifici de la qual va perdurar fins a l'actualitat. L'altra, el Sindicato Agrícola, tenia la seva seu al Casino, aquesta societat es va dissoldre a la dècada dels setanta i a finals dels anys vuitanta del segle passat es va enderrocar l'edifici. Una tercera societat la qual va substituir, almenys cronològicament, la primera fou el Sindicat agrícola cooperatiu "El Progrés". Aquesta societat va mantenir la seva activitat fins que fou clausurada després de la Guerra Civil. Tot i així l'edifici va convertir-se en el teatre i cinema locals fins a finals del segle XX.
Als anys de transició, a la segona meitat dels setanta, el jovent del poble es va organitzar creant el Centre de Joventut. Aquesta institució juvenil va centralitzar l'organització de bona part de les activitats culturals municipals fins a finals de segle. Una de les principals activitats, que ha perdurat fins al dia d'avui, és la revista del Ressò Local, la qual ja ha complert vint-i-cinc anys.
Finalment, el Casal Cultural i Recreatiu d'Ullastrell, inaugurat al 1990, des d'aleshores ha centrat tota l'activitat cultural i social del poble fins al dia d'avui.

Text aportat per: Pere Pastallé